divendres, 14 de juny de 2019

L'espiga daurada


Com el gra, que cau
subtilment quan l'espiga és madura
i al bec d'un ocell
travessa el cel nu i es deixa acollir
per la terra futura.

Com un cop de vent
que obre el finestral de la casa tancada,
fresc, nou i potent,
neteja els segons de vida passada
deixant un cel net. 

Soc vent, sóc el gra, 
soc l'ocell i la casa, la terra llaurada,
soc temps i renaixo
al camp adobat, l'espiga daurada.