Sherezade i el desamor
Escriuré un poema ple de paraules
que mai havies dit, per poder-les llegir
mil vegades i una com les nits,
Sherezade, de contes d’amor
que allargen la vida i revifen l’esperit.
Les diré tot llegint-les, recitant des del dins,
i al cap de mil dies formaran part de mi.
Esborraré el poema amb el valor dels vençuts,
paraules sentides, desmemòria de tu.
Conjur ancestral de dones antigues,
Selene i els ossos i els cercles segurs.
El poder vibrador de les dones de lluna,
de mil nits i una resant a molts déus,
triomfarà amb llum de dia, la lluna la pruna,
paraules no dites, paraules al vent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada