ens perdrem les abelles que les volten,
sentirem el caliu del sol rompent
rere els vidres, orenetes que es revolten.
Serem hivern que s'escora cap a abril
i cor fort que no és pedra sinó estima,
serem riu que mai més no corre igual,
serem tot, qui som ara, pura vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada