t'han masegat,
t'han encorbat
com una vinya
i amb màgia antiga
han invocat
cabells de neu,
d'hivern glaçat.
I a dins ets tu,
la nena eterna,
sense joguina
per somiar,
deixant la pell
en cada vida,
camines passes
cap al final.
El ventre fos,
les mans rugoses,
pell endurida,
flor de paper,
encara estimes
i ja no el plores,
t'has fet valenta
quan ja no hi és.
Flor de paper,
pètals marcits,
l'enyor d'ahir
no t'ha deixat,
dona valenta
sense joguina
camines passes
cap al final.
Laura C