Serem

Ens perdrem les flors dels ametllers,

ens perdrem les abelles que les volten,

sentirem el caliu del sol rompent

rere els vidres, orenetes que es revolten.

Serem hivern que s'escora cap a abril

i cor fort que no és pedra sinó estima,

serem riu que mai més no corre igual,

serem tot, qui som ara, pura vida.

L'espiga daurada

Com el gra, que cau

subtilment quan l'espiga és madura

i al bec d'un ocell

travessa el cel nu i es deixa acollir

per la terra futura.

Com un cop de vent

que obre el finestral de la casa tancada,

fresc, nou i potent,

neteja els segons de vida passada

deixant un cel net. 

Soc vent, sóc el gra, 

soc l'ocell i la casa, la terra llaurada,

soc temps i renaixo

al camp adobat, l'espiga daurada.

Setembre

M'agrada

quan surto al matí

i oloro el café

a la terrassa veïna. 

M'agrada

la Harley que passa

el matí de diumenge

i el tro del motor

que peta i que marxa. 

M'agrada

quan surto al matí

la fresca a la cara

i al cor un robí. 

M'agrada

el matí de diumenge

que fa olor de nou,

olor se silenci

i tot recomença. 

Soc terra, soc ponent

No soc jo sense l’abril,
d’ametllers blancs ben florits 
que emblanquinen la mirada. 

No sóc jo sense el juliol, 

en què a la nit canten els grills, 

nits de lluna musicada. 

No sóc jo sense el ponent 

del sol rogenc de capaltard 

que t’avisa de la pluja 

i potser del vent gelat.

No soc jo sense la reu, 

al desembre, solcant terra mig gelada 

per sembrar-hi la llavor. 

No sóc jo si no soc sol, vent i gel, 

potser rosada, no soc jo si no m’arrelo 

a la terra de ponent, seca terra, noble i dura, 

ponentina i catalana. 

Remor

Dis-me, a cau d’orella, què sents

i la remor de les paraules 

em pessigollejarà l’ànima.

Ja no et vull

Tristesa, 

ja no et vull, 

perquè em portes a l’infern,
perquè em robes l’alegria,

ja no et vull. 

Ja no et vull,

perquè em xucles l’energia,

la foscor guanya a la llum

i ja no et vull ni et voldré més. 

Ho sé ara, no ho sentia,

res a perdre, res a fer,

res tenim i res no ens lliga,

ja no et vull, no et reconec. 

Si hi hagués una altra vida, 

i un nirvana a l’horitzó, 

ni aleshores et voldria,

deixaria de ser jo. 

Tristesa, 

ja no et vull. 

Potser només

Potser, només potser, mirant 
enrere aprendré el destí. 

Només, potser només, sentint

l’encara, que encara és l’ara,

sense el després, sabré escollir. 

Potser, només potser, acceptaré 

un futur incert de tot possible. 

Només, potser només, ho reaprendré,

la vida dolça, la fel amarga,

ara i aquí,  ho deixaré ser. 

Sense passat, sense futur,

la pulsió ferma del cor obert,

mirada neta de ment serena,

respiro fondo i em sento a mi. 

Només potser, potser només,

vivint encara, respirant  cendra

de l’au eterna que renaix sempre,

amb ulls alegres, sense patir. 

Sherezade i el desamor

Escriuré un poema ple de paraules

que mai havies dit, per poder-les llegir

mil vegades i una com les nits,

Sherezade, de contes d’amor

que allargen la vida i revifen l’esperit. 

Les diré tot llegint-les, recitant des del dins,

i al cap de mil dies formaran part de mi.

Esborraré el poema amb el valor dels vençuts,

paraules sentides, desmemòria de tu. 

Conjur ancestral de dones antigues, 

Selene i els ossos i els cercles segurs.

El poder vibrador de les dones de lluna,

de mil nits i una resant a molts déus,

triomfarà amb llum de dia, la lluna la pruna,

paraules no dites, paraules al vent. 

Haiku d’aniversari

Toquen les set, és fosc encara,

2 de gener, tinc un any més,

Al carrer tot és silenci,

aquest any l’he fet de menys. 

Desig

Desig que mossega i t’escalfa les galtes,

el pit s’accelera, pessic d’entrecuix,

el crit a la gola no neix i s’estronca,

les cuixes tibades, cosides de tu.

No et cremis la força en l’ardor de les galtes,

no perdis la veu en el crit que no surt,

relliga’t les cuixes amb feixos groc d’ambre,

Que mori el desig infèrtil i obscur!

Pols d’estrelles

Mudaré la pell

per no guardar la teua emprempta;

canviaré de cos 

per no ser mai més la mateixa;

i la ment la domaré 

per no tenir-te a la memòria;

l’ànima, resolta

a fer el camí sense la teua. 

Mutaré tota jo 

per ja no ser més tu

i seré, com a l’inici, 

ingènua i ignorant,

vell pols d’estrelles blanques. 

Ho sé

Si tu no hi ets, em falta l'aire,

no sé qui sóc ni si vull ser,

si no hi vols ser, respiro pols,

la gola amarga, el cor no ho sé, 

si no et respiro, la vida amarga,

si no et respiro no sóc i ho sé. 

Ara

Ara que el dia despunta

i he somrigut com si no tingués por,

ara que el dia es diu nou

et penso i no et puc atrapar,

com el sol a la lluna

com el dia a la nit. 

Ara, que t'enyoro tant,

em bec el dolor com un glop de vi, 

me l'empasso pensant "bona collita",

me l'empasso i ja està,

el degusto i no et tinc. 

Amor heroic

Amor heroic, d'aquells que et xucla el cos ,
et fibla fort al cor 
i t'esbudella l'ànima. 

Amor heroic, d'aquells que et fa ser un jo
que passa a dir-se tu,
espelma que s'apaga. 

Amor heroic, d'aquells que n'hi ha hagut sempre,
 que no tenen retorn,
que enyores al capvespre. 

Amor heroic, d'aquells de llençols blancs
i nits d'aiguamarina, aquella pedra blava,
preciosa de tan fina. 

Sol ponent

Ara que el sol es pon sota la lluna

amb la remor antiga del rellotge al campanar,

no veuré un paisatge de terra cremada coberta de sal, 

esperaré a demà sense beure'm el temps, 

les hores que passen buides d'espera, arenoses i aspres;

ara que toca la campana del temps ja gastat

esperaré a demà, a les dotze, a ser lliure.

Dijous solitari

L'aire condicionat no calla

Em burxa al clatell 

I eixampla el silenci

Menjar sol no té cap gust

Beure sol no té cap gràcia

Qui serà el company expert

Que em capgiri la desgràcia?

Foc de Sant Joan

Crema el foc a la foguera,

sota el melic una brasa,

un robí roig entre els ulls,

dins del pit una gran flama.

Mudança

Muda l'any i muda tot,

muda el temps, muda el destí,

el bon vi destil.la porpra,

muda el cos, pitxell diví. 

El tot muda, mudo jo,

sol en fosca, lluna en llum,

muda el mal, trastoca el bé,

dues cares, tot és un. 

Any mudat, any acabat,

cel en roig i flama blava,

només som ara i aquí,

continua la mudança. 

Elements

Com el foc

Com el gel

Com la flama... passió

Com el torb

Com la brasa

Com la glaça... dolor

Com l’amor, la guspira

Vapor d’aigua, la mort.

Alfabet

Em desprenc lentament
del desig de tocar-te,
em despullo la pell
del dolor de l'oblit.

No et dibuixo i et deixo,
si et somio no et dic,
t'imagino, no et penso,
ulls de gat, ulls de nit.

Et desfaig i em refaig,
torno a ser, foc salvatge,
deixo anar, les mans buides,
toco el res, l'infinit.

I sóc l'alfa, l'omega,
sóc el buit on hi és tot,
sense anhel ni esclavatge,
l'alfabet redemptor.

Laura C