dilluns, 25 de juny de 2012

Margarides als traus

Són les tres al campanar de l'església. L'última escletxa de sol que s'escola entre els arbres li escalfa l'estada a la terrassa d'estiu. I es deixa fluir en el silenci luxós de la tarda novella en ple mes de juny, al centre de Lleida.

Quan ve la cambrera, que tant la coneix, li fa una rialla d'afecte sincer i demana, com sempre, dos plats ben senzills i simples, discrets. Com li agrada la vida sense complicacions!

En la fresca agradívola de sol retirat, mentre espera pacient, solitud i silenci, obre el llibre de versos que li mou l'emoció. Racons amagats d'ànima malalta, rimes que guareixen ferides profundes que insensibilitzen.

Al costat una taula ocupada per dos, parella gastada inconscient de la manca de complicitat. El buit que els envolta és com un precipici i el voregen conscients només del moment, que malgasten, maldestres, sense ni adornar-se'n, a punt d'estimbar-s'hi. Per la boca d'un paraules banals per l'auricular que el connecta al telèfon, i als ulls de la companya els mots encreuats del diari arrugat li prenen el temps de gaudi de l'altre.

Ella no s'immuta, lectora que es vol de versos romàntics tranquil·litzadors.

Es trenca el silenci, un grup de col·legues xerren animats de l'última festa que han compartit . Riallades autèntiques rodolen alegres sobre el paviment de la terrassa d'estiu.

Per fi arriba ell, ella l'espera sense esperar res, només la sorpresa del joc de mirades que hi vol compartir. Ho té tot per donar, i per rebre ho té tot i rebusca en els versos del llibre d'amor la besada joiosa dels amants generosos: "Deixa't besar, i tu besa després/ que és sempre als llavis/ que l'amor perdura". I amb el dit resegueix, cega d'amor, la lletra negreta que del full sobresurt. I amb la besada entre els dits dels versos plaents es frega amb delit els llavis humits per la boca de l'altre.

Fan un cafè, acabat el dinar, i es miren als ulls per trobar-se un a l'altre. Espurneja vivaç en les ninetes d'ella la imatge amorosa que ell li ofereix. I per atrapar-ne la màgia fugaç li fa una foto de boca riallera i ulls petoners i la desa, endreçada, a l'àlbum incomplet de rialles d'amor.

S'han dit adéu sense gaires preàmbuls i amb el buit a l'estómac d'un desig que comença, incert i arriscat, suspira ben fort i aixeca la vista resseguint en silenci el deixant fugaç que ell desprèn en marxar.

I enmig de la llum que es fon a poc a poc apareix del no-res la dona del carro. Ja té bastants anys, no sabria dir quants, i els cabells mal tallats, groguencs, blanc cremat, li emmarquen la cara cosida d'arrugues.

S'acosta a la taula i estira la mà demanant caritat i ella commoguda per la margarida esfullada i llardosa que li serva els cabells, li posa a la mà el llibre de versos que ha estat rellegint i amb l'amor que li vessa quan obre la boca li diu les paraules que la dona no espera: "aliment per a l'ànima".

La dona del carro, que ha oblidat les paraules amb què no ha de dir res, la mira curiosa, i una ombra de llum li apunta breument als ulls blaus de mar cansats de la vida.

I rebusca frenètica entre bosses i capses i draps i parracs que emplenen el carro. Per fi troba el que cerca i, després de besar-la, li allarga una foto sèpia de temps i cosida d'arrugues com la mà que l'aguanta tremolosa d'amor.

Ella mira la foto que la vella li dóna i hi veu retratat un home atractiu de cinquanta anys enrere, vestit blanc elegant, una margarida de fulles blanquíssimes al trau invisible de l'americana.

Sense temps, sense espai, les dos fora del món es miren als ulls i somriuen ben còmplices, paraules sobreres que no cal compartir. I continua camí, tirant resignada del carro mig ple de versos d'amor.

Una glopada d'aire calent estova les fulles que embruten el terra de la terrassa d'estiu i un calfred imprevist li recorre l'esquena i li arriba al clatell. Amb un gest mecànic, sense pensar-hi gaire, agafa la càmera i obre l'àlbum inacabat de rialles d'amor i sense cap recança esborra les fotos que ha anat col·leccionant. Rialles seductores, margarides als traus que no la destruiran.