dimecres, 12 de desembre de 2012

No hi ets

Em pesa l'amor
com el fred del matí,
dens i punyent,
que em rosega per dins,
ganivet esmolat,
en cada alenada.

S'ha escolat la nit
com aigua entre els dits,
rellotge d'arena
de ritme implacable.
Et sento a la pell
abrusada de tu,
foc de mil besades
roents de desig.

Cloc les parpelles
xopes de nit
que em besen el ulls
humits de silenci.
T'oloro i no hi ets.