Em desprenc lentament
del desig de tocar-te,
em despullo la pell
del dolor de l'oblit.
No et dibuixo i et deixo,
si et somio no et dic,
t'imagino, no et penso,
ulls de gat, ulls de nit.
Et desfaig i em refaig,
torno a ser, foc salvatge,
deixo anar, les mans buides,
toco el res, l'infinit.
I sóc l'alfa, l'omega,
sóc el buit on hi és tot,
sense anhel ni esclavatge,
l'alfabet redemptor.
Laura C
El lloc de les paraules sense por, dels desitjos amagats, de les històries inconcluses...
dimecres, 23 de setembre del 2015
divendres, 4 de setembre del 2015
Plovia
Plovia aquell migdia de tardor,
plovia una pluja trista i fina,
un cel encapotat farcit d'espuma,
tornava fosca nit la llum del dia.
Plorava aquell migdia de tardor,
llàgrimes de sal i pluja fina,
com el dia, com la nit, un fum de cel,
rosada que la terra recobria.
Endins una fiblada de dolor,
a fora el color de l'harmonia,
plovia aquell migdia de tardor,
llàgrimes de cel i tarongina.
Laura C
Subscriure's a:
Missatges (Atom)