divendres, 20 de setembre de 2013

Cançoneta

La punta del pit, 
cirera rogenca,
apunta magenta
a la llum de la nit. 

La punta del dit,
vellut de cirera,
repassa amb dolcesa
la punta del pit. 

La punta del pit, 
la punta del dit, 
en cercles concèntrics
fins a l'infinit. 

dissabte, 7 de setembre de 2013

Mare

Els dits del temps
t'han masegat,
t'han encorbat 
com una vinya
i amb màgia antiga
han invocat
cabells de neu,
d'hivern glaçat. 

I a dins ets tu,
la nena eterna,
sense joguina
per somiar,
deixant la pell 
en cada vida,
camines passes
cap al final. 

El ventre fos,
les mans rugoses,
pell endurida, 
flor de paper, 
encara estimes
i ja no el plores, 
t'has fet valenta
quan ja no hi és. 

Flor de paper,
pètals marcits, 
l'enyor d'ahir 
no t'ha deixat, 
dona valenta
sense joguina
camines passes
cap al final. 

Laura C