Desig

Desig que mossega i t’escalfa les galtes,

el pit s’accelera, pessic d’entrecuix,

el crit a la gola no neix i s’estronca,

les cuixes tibades, cosides de tu.

No et cremis la força en l’ardor de les galtes,

no perdis la veu en el crit que no surt,

relliga’t les cuixes amb feixos groc d’ambre,

Que mori el desig infèrtil i obscur!

Pols d’estrelles

Mudaré la pell

per no guardar la teua emprempta;

canviaré de cos 

per no ser mai més la mateixa;

i la ment la domaré 

per no tenir-te a la memòria;

l’ànima, resolta

a fer el camí sense la teua. 

Mutaré tota jo 

per ja no ser més tu

i seré, com a l’inici, 

ingènua i ignorant,

vell pols d’estrelles blanques. 

Ho sé

Si tu no hi ets, em falta l'aire,

no sé qui sóc ni si vull ser,

si no hi vols ser, respiro pols,

la gola amarga, el cor no ho sé, 

si no et respiro, la vida amarga,

si no et respiro no sóc i ho sé. 

Ara

Ara que el dia despunta

i he somrigut com si no tingués por,

ara que el dia es diu nou

et penso i no et puc atrapar,

com el sol a la lluna

com el dia a la nit. 

Ara, que t'enyoro tant,

em bec el dolor com un glop de vi, 

me l'empasso pensant "bona collita",

me l'empasso i ja està,

el degusto i no et tinc. 

Amor heroic

Amor heroic, d'aquells que et xucla el cos ,
et fibla fort al cor 
i t'esbudella l'ànima. 

Amor heroic, d'aquells que et fa ser un jo
que passa a dir-se tu,
espelma que s'apaga. 

Amor heroic, d'aquells que n'hi ha hagut sempre,
 que no tenen retorn,
que enyores al capvespre. 

Amor heroic, d'aquells de llençols blancs
i nits d'aiguamarina, aquella pedra blava,
preciosa de tan fina. 

Sol ponent

Ara que el sol es pon sota la lluna

amb la remor antiga del rellotge al campanar,

no veuré un paisatge de terra cremada coberta de sal, 

esperaré a demà sense beure'm el temps, 

les hores que passen buides d'espera, arenoses i aspres;

ara que toca la campana del temps ja gastat

esperaré a demà, a les dotze, a ser lliure.

Dijous solitari

L'aire condicionat no calla

Em burxa al clatell 

I eixampla el silenci

Menjar sol no té cap gust

Beure sol no té cap gràcia

Qui serà el company expert

Que em capgiri la desgràcia?

Foc de Sant Joan

Crema el foc a la foguera,

sota el melic una brasa,

un robí roig entre els ulls,

dins del pit una gran flama.