dilluns, 2 d’abril de 2018

Soc terra, soc ponent

No soc jo sense l’abril,
d’ametllers blancs ben florits 
que emblanquinen la mirada. 

No sóc jo sense el juliol, 
en què a la nit canten els grills, 
nits de lluna musicada. 

No sóc jo sense el ponent 
del sol rogenc de capaltard 
que t’avisa de la pluja 
i potser del vent gelat.

No soc jo sense la reu, 
al desembre, solcant terra mig gelada 
per sembrar-hi la llavor. 

No sóc jo si no soc sol, vent i gel, 
potser rosada, no soc jo si no m’arrelo 
a la terra de ponent, seca terra, noble i dura, 
ponentina i catalana. 

diumenge, 11 de març de 2018

Remor

Dis-me, a cau d’orella, què sents
i la remor de les paraules 
em pessigollejarà l’ànima.

dissabte, 24 de febrer de 2018

Ja no et vull

Tristesa, 
ja no et vull, 
perquè em portes a l’infern,
perquè em robes l’alegria,
ja no et vull. 

Ja no et vull,
perquè em xucles l’energia,
la foscor guanya a la llum
i ja no et vull ni et voldré més. 

Ho sé ara, no ho sentia,
res a perdre, res a fer,
res tenim i res no ens lliga,
ja no et vull, no et reconec. 

Si hi hagués una altra vida, 
i un nirvana a l’horitzó, 
ni aleshores et voldria,
deixaria de ser jo. 

Tristesa, 
ja no et vull. 

dissabte, 17 de febrer de 2018

Potser només


Potser, només potser, mirant 
enrere aprendré el destí. 
Només, potser només, sentint
l’encara, que encara és l’ara,
sense el després, sabré escollir. 

Potser, només potser, acceptaré 
un futur incert de tot possible. 
Només, potser només, ho reaprendré,
la vida dolça, la fel amarga,
ara i aquí,  ho deixaré ser. 

Sense passat, sense futur,
la pulsió ferma del cor obert,
mirada neta de ment serena,
respiro fondo i em sento a mi. 

Només potser, potser només,
vivint encara, respirant  cendra
de l’au eterna que renaix sempre,
amb ulls alegres, sense patir. 

diumenge, 4 de febrer de 2018

Sherezade i el desamor

Escriuré un poema ple de paraules
que mai havies dit, per poder-les llegir
mil vegades i una com les nits,
Sherezade, de contes d’amor
que allargen la vida i revifen l’esperit. 

Les diré tot llegint-les, recitant des del dins,
i al cap de mil dies formaran part de mi.
Esborraré el poema amb el valor dels vençuts,
paraules sentides, desmemòria de tu. 

Conjur ancestral de dones antigues, 
Selene i els ossos i els cercles segurs.
El poder vibrador de les dones de lluna,
de mil nits i una resant a molts déus,
triomfarà amb llum de dia, la lluna la pruna,
paraules no dites, paraules al vent. 

dimarts, 2 de gener de 2018

Haiku d’aniversari

Toquen les set, és fosc encara,
2 de gener, tinc un any més,
Al carrer tot és silenci,
aquest any l’he fet de menys.