Balaguer

Matí de dissabte, parada en el temps,

s'ensuma l'olor de mercat a la plaça

i als porxos els arcs, freds de tan obacs, 

teulen converses, la vida que passa!

El riu s'arrossega, amarat de silenci,

com una serp llarga travessa la plana,

doll d'aigua tranquil.la, d'ànecs captiu,

ignorant del futur i del temps que s'escapa. 

Vides que es creuen, històries secretes, 

paraules que moren als llavis aliens, 

amors que han marxat, records d'infantesa,

dissabte de plaça, parada en el temps. 

Origen

Jugant dins la fosca vespertina

s'obre pas l'hivern entre la boira

i una pluja insistent i massa fina

ruixa suau, un any més, la terra morta. 

No és el temps que et despulla de les hores,

no és la nosa de l'abric i les mans balbes,

és l'hivern inexorable de la vida 

que et retorna a l'entranya de la mare. 

Dona valenta

Que no et toquin l'ànima els cops

dels infames. Mantingues intacta

la força valenta que et vetlla la calma. 

No busquis excuses de contes de fades

i mira directe als ulls del traïdor

i la por que s'hi amaga. Bat sense dolor

les ales que et gronxen,

fuig lluny de l'amor que et mata la vida, 

fa fosca la llum i et masega les ganes. 

Dona valenta de cor de cartró, 

comença de nou, desplega les ales. 

MARÍnTIM

Al mar oliveres

voltades de pins,

espones de pedra,

palmeres a nius. 

La sal a la llengua,

el sol a la pell,

al cor la tempesta,

als llavis el bes. 

 

Sentor de sal d'aigua,

agulles d'olor,

remulla la platja

un mar seductor. 

Laura C

Fènix

He volat sobre el cim de la muntanya
albirant terra campa per llaurar,
he fendit l'aire suau de matinada
batent ales sobre camps per conrear.

He baixat a la vall verda i fecunda
ensumant terra fèrtil per prenyar,
he engrapat amb les urpes una engruna
de llavor de llorer per fecundar.

M'he enlairat cap a cels nets de tempesta,
a recer de maltempsades per niar,
he trobat en el pic de la saviesa
l'espai càlid d'aixopluc on reposar.

PADRINA

Amb l'aire a la cara

humit de rosada

camina endolada

pels carrers costeruts. 

El sol als cabells,

un blanc que enlluerna,

la vista cansada,

empeltada de temps. 

Als peus espardenyes

i cap artifici,

camina galana

els carrers de l'oblit. 

Laura C. 

Inventari

Quan s'aturi el rellotge

faré l'inventari

de les hores viscudes

en primera persona. 

Quan el temps ja no compti

sumaré i restaré

sense por d'enfrontar-me

al futur que no hi és

i al passat que s'escola. 

Quan l'arena no corri

entre el tot i el no re

escriuré amb lletres d'or

el nom de les coses. 

Amb el jo em diré a mi

i tu seràs tu

i la carn de la meva

la diré amb un vosaltres. 

Quan no hi hagi minuts

ni segons que m'apressin

només seré un nom

de lletres daurades.