dissabte, 17 de febrer de 2018

Potser només


Potser, només potser, mirant 
enrere aprendré el destí. 
Només, potser només, sentint
l’encara, que encara és l’ara,
sense el després, sabré escollir. 

Potser, només potser, acceptaré 
un futur incert de tot possible. 
Només, potser només, ho reaprendré,
la vida dolça, la fel amarga,
ara i aquí,  ho deixaré ser. 

Sense passat, sense futur,
la pulsió ferma del cor obert,
mirada neta de ment serena,
respiro fondo i em sento a mi. 

Només potser, potser només,
vivint encara, respirant  cendra
de l’au eterna que renaix sempre,
amb ulls alegres, sense patir. 

diumenge, 4 de febrer de 2018

Sherezade i el desamor

Escriuré un poema ple de paraules
que mai havies dit, per poder-les llegir
mil vegades i una com les nits,
Sherezade, de contes d’amor
que allargen la vida i revifen l’esperit. 

Les diré tot llegint-les, recitant des del dins,
i al cap de mil dies formaran part de mi.
Esborraré el poema amb el valor dels vençuts,
paraules sentides, desmemòria de tu. 

Conjur ancestral de dones antigues, 
Selene i els ossos i els cercles segurs.
El poder vibrador de les dones de lluna,
de mil nits i una resant a molts déus,
triomfarà amb llum de dia, la lluna la pruna,
paraules no dites, paraules al vent.