La caixa de Pandora
El lloc de les paraules sense por, dels desitjos amagats, de les històries inconcluses...
dimarts, 27 d’octubre del 2015
Elements
Com el foc
Com el gel
Com la flama... passió
Com el torb
Com la brasa
Com la glaça... dolor
Com l’amor, la guspira
Vapor d’aigua, la mort.
dimecres, 23 de setembre del 2015
Alfabet
Em desprenc lentament
del desig de tocar-te,
em despullo la pell
del dolor de l'oblit.
No et dibuixo i et deixo,
si et somio no et dic,
t'imagino, no et penso,
ulls de gat, ulls de nit.
Et desfaig i em refaig,
torno a ser, foc salvatge,
deixo anar, les mans buides,
toco el res, l'infinit.
I sóc l'alfa, l'omega,
sóc el buit on hi és tot,
sense anhel ni esclavatge,
l'alfabet redemptor.
Laura C
divendres, 4 de setembre del 2015
Plovia
Plovia aquell migdia de tardor,
plovia una pluja trista i fina,
un cel encapotat farcit d'espuma,
tornava fosca nit la llum del dia.
Plorava aquell migdia de tardor,
llàgrimes de sal i pluja fina,
com el dia, com la nit, un fum de cel,
rosada que la terra recobria.
Endins una fiblada de dolor,
a fora el color de l'harmonia,
plovia aquell migdia de tardor,
llàgrimes de cel i tarongina.
Laura C
divendres, 28 d’agost del 2015
Onades
Segueixes l'estela d'onades marines
com qui no sap el ritme de vides viscudes
i es deixa endur, confiat,
trasbalsat per l'oratge, a punt de tot,
preparat per no res.
Un nounat de quaranta
restant hores al temps.
I et deixes portar, endut per la força
d'ones batudes en roques caduques
vestides pels vents.
Laura C
dijous, 20 d’agost del 2015
Núvols d'església
Al Xavi, xucran
Lents, descarnats,
com en temps de silenci,
refem el viatge
en clau tardorenca.
Som fulles, som cel,
som pluja salada
que destil.la l'estiu.
Alzina i ametlla
terra roja resseca,
paraules no dites,
acords de recerca.
Infern estiuenc,
cels prenyats de tempesta
de núvols d'església
que decoren el blau.
Promeses eixutes,
un sol de justícia,
paraules novelles,
paraules de mel.
Laura C
divendres, 9 de gener del 2015
Ascensió
Pujo la costa i enlairo la vista,
la sed de la vida, incerta i pastosa,
em resseca la boca arenosa i pansida.
Em pesa la calma d'un cel de promeses,
uns ulls que no miren travessen els núvols
enllà del silenci, en la tarda cendrosa,
vestits de cotó. La sed xardorosa,
presa a la boca, es fa aigua melosa,
líquid guaridor.
Arribo cansada al cap de la costa,
el desànim de l'ànima avall del pendent,
ja no m'espanta la joia de viure,
miro la vida a la cara i la prenc.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)