He volat sobre el cim de la muntanya
albirant terra campa per llaurar,
he fendit l'aire suau de matinada
batent ales sobre camps per conrear.
He baixat a la vall verda i fecunda
ensumant terra fèrtil per prenyar,
he engrapat amb les urpes una engruna
de llavor de llorer per fecundar.
M'he enlairat cap a cels nets de tempesta,
a recer de maltempsades per niar,
he trobat en el pic de la saviesa
l'espai càlid d'aixopluc on reposar.
El lloc de les paraules sense por, dels desitjos amagats, de les històries inconcluses...
divendres, 14 de febrer del 2014
diumenge, 2 de febrer del 2014
PADRINA
Amb l'aire a la cara
humit de rosada
camina endolada
pels carrers costeruts.
El sol als cabells,
un blanc que enlluerna,
la vista cansada,
empeltada de temps.
Als peus espardenyes
i cap artifici,
camina galana
els carrers de l'oblit.
Laura C.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)