dilluns, 9 de gener de 2012

Regal de Reis

Com cada dia, remena el cafè mentre a fora la vida passa sense pausa, sense espera. Deixa la cullereta al plat, sense adonar-se que el cafè ha vessat i la tassa emergeix d'una petita inundació fosca i densa. No entén pas què acaba de passar allà a dalt, al pis que han compartit tant de temps.

Dia de Reis, la cafeteria buida, la música a mig volum i ella allà, amb els seus pensaments amb la calma de qui no espera res i ningú no l'espera.

Somriu per dins, sense moure ni un múscul.... I els vidres, entelats, protegeixen involuntaris la intimitat solitària dels qui matinen sense haver dormit. Somriu un altre cop, i ara sí, una espurna de llum li brilla als ulls i un assaig de somriure li apunta als llavis.

Allà a dalt, al pis...
- Carinyo, va, anem. Ens esperen per dinar, lleva't, que hi hem de ser abans de les dotze.
- No vinc, vés-hi tu...
- Lleva't, sisplau, que ens esperen...

Paraules inútils i, com sempre, aquell ai al cor dels qui no decideixen, impotents, vençuts. Un altre cop la família, el tortell, i "no ha vingut perquè no està bé", i la mare "pobre, treballa massa" i el pare, sense aixecar els ulls del plat "sí, sí, treballa massa". I un altre any tornar al pis, al capvespre, ben buit, silenciós, tan sol!

Aquest matí, finalment, l'ha guanyat la decepció i l'ha pogut la ràbia i ha actuat amb la determinació dels valents, dels qui no es fan enrere, i sense saber ben bé com, s'ha trobat el coixí entre les mans, pudent d'aquella bravada de nit tronada, d'alcohol agre i sexes aliens.

 I ell allà al llit, ulls oberts sense llum, sense vida, amb el desmai etern dels qui ja no hi són.

-M'he regalat a tu un cop i un altre cop i un altre i mil més... Avui són els Reis; m'he regalat a tu tantes vegades...

A la cafeteria hi és sola, no hi ha ningú més. Només el cambrer que, endormiscat, neteja la barra per als clients que vindran. Deixa dos euros sobre la taula i les claus d'un pis que dringuen en fregar la tassa. Agafa la bossa, s'aixeca, "bon dia", li diu al cambrer, "que els Reis siguin generosos". I pensa, per fi, en ella, en aquest matí de Reis, la seva llibertat embolicada en paper de regal. Mentre va cap a la porta, fluixeta, fluixeta, escolta la seva cançó; l'obre i surt al món: "I will survive, I will survive..."

4 comentaris:

  1. Felicitats,Laura, per "La Caixa de Pandora. I que aquesta estigui, a bessar, de idees i bona Literatura.
    De tot cor.
    Pere

    ResponElimina
  2. M'ha costat una mica, però l'he trobat.Hi estic d'acord. És un bon regal de Reis. Jo... ho deixo anar, però em vénen ganes de ser agent literari. No ens hem de renovar?

    Em costa concentrar-me. Això de conèixer-ne l'autora. Però m'agrada molt l'estil.

    Per cert, jo de regal de Reis em vaig fotre de cap, millor de cul, per les escales de casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, de regals de reis n'hi ha de totes menes... què hi farem!
      Si vols fer d'agent literari, ànims, que tu pots ;)
      M'alegro molt que l'estil t'agradi

      Elimina