dijous, 27 de novembre del 2014

Origen

Jugant dins la fosca vespertina
s'obre pas l'hivern entre la boira
i una pluja insistent i massa fina
ruixa suau, un any més, la terra morta. 
No és el temps que et despulla de les hores,
no és la nosa de l'abric i les mans balbes,
és l'hivern inexorable de la vida 
que et retorna a l'entranya de la mare. 

Dona valenta

Que no et toquin l'ànima els cops
dels infames. Mantingues intacta
la força valenta que et vetlla la calma. 
No busquis excuses de contes de fades
i mira directe als ulls del traïdor
i la por que s'hi amaga. Bat sense dolor
les ales que et gronxen,
fuig lluny de l'amor que et mata la vida, 
fa fosca la llum i et masega les ganes. 
Dona valenta de cor de cartró, 
comença de nou, desplega les ales.