dilluns, 7 de gener de 2013

A contrapell

Mastego el teu gust
de terra promesa
amb fam insaciable
de caminant de deserts.

Em bec els teus llavis,
sang que revifa,
un glop rere un altre,
amb set infinita
i addicta em delecto,
porpra de vellut.

Llepo goluda,
pell a contrapell,
la sal que destil.la
la gana de mi.

Abraço vençuda
els braços que gronxen,
bressol acerat,
el son de la nit.

1 comentari:

  1. Visc pendent de tu
    amb el cor estrafet
    i la mirada vidriosa,
    sadoll de solitud,
    que de tan mal que fa
    ja no fa ni nosa...

    ResponElimina