Mastego el teu gust
de terra promesa
amb fam insaciable
de caminant de deserts.
Em bec els teus llavis,
sang que revifa,
un glop rere un altre,
amb set infinita
i addicta em delecto,
porpra de vellut.
Llepo goluda,
pell a contrapell,
la sal que destil.la
la gana de mi.
Abraço vençuda
els braços que gronxen,
bressol acerat,
el son de la nit.
Visc pendent de tu
ResponEliminaamb el cor estrafet
i la mirada vidriosa,
sadoll de solitud,
que de tan mal que fa
ja no fa ni nosa...