Fets de temps i d'esperança
solquem cels en plena nit,
fulls groguencs de calendari,
xops de vida, cecs d'oblit.
Flors d'estiu mortes en llibres,
records secs, memòria fosa,
fets d'arrugues, flors marcides,
no ho és pas la teua rosa.
Som el temps, som l'esperança,
peus alats en la tempesta,
solquem cels de plata intensa
en la nit de lluna blanca.
El lloc de les paraules sense por, dels desitjos amagats, de les històries inconcluses...
dimarts, 12 de març del 2013
dimecres, 20 de febrer del 2013
No re
Em deixo xuclar,
resistència retuda,
la saba daurada
que alimenta el meu jo.
Em deixo trobar,
fil d'Ariadna traïdor,
en el laberint protector
que em guarda de tu.
Em deixo desfer,
ferro fred, gel roent,
en el foc que em consum,
cendra, aigua, no re.
Et deixo sentir,
jo escullo, tu esculls,
el tot que no sóc
sinó en els teus ulls.
resistència retuda,
la saba daurada
que alimenta el meu jo.
Em deixo trobar,
fil d'Ariadna traïdor,
en el laberint protector
que em guarda de tu.
Em deixo desfer,
ferro fred, gel roent,
en el foc que em consum,
cendra, aigua, no re.
Et deixo sentir,
jo escullo, tu esculls,
el tot que no sóc
sinó en els teus ulls.
dilluns, 7 de gener del 2013
A contrapell
Mastego el teu gust
de terra promesa
amb fam insaciable
de caminant de deserts.
Em bec els teus llavis,
sang que revifa,
un glop rere un altre,
amb set infinita
i addicta em delecto,
porpra de vellut.
Llepo goluda,
pell a contrapell,
la sal que destil.la
la gana de mi.
Abraço vençuda
els braços que gronxen,
bressol acerat,
el son de la nit.
de terra promesa
amb fam insaciable
de caminant de deserts.
Em bec els teus llavis,
sang que revifa,
un glop rere un altre,
amb set infinita
i addicta em delecto,
porpra de vellut.
Llepo goluda,
pell a contrapell,
la sal que destil.la
la gana de mi.
Abraço vençuda
els braços que gronxen,
bressol acerat,
el son de la nit.
dimecres, 12 de desembre del 2012
No hi ets
Em pesa l'amor
com el fred del matí,
dens i punyent,
que em rosega per dins,
ganivet esmolat,
en cada alenada.
S'ha escolat la nit
com aigua entre els dits,
rellotge d'arena
de ritme implacable.
Et sento a la pell
abrusada de tu,
foc de mil besades
roents de desig.
Cloc les parpelles
xopes de nit
que em besen el ulls
humits de silenci.
T'oloro i no hi ets.
com el fred del matí,
dens i punyent,
que em rosega per dins,
ganivet esmolat,
en cada alenada.
S'ha escolat la nit
com aigua entre els dits,
rellotge d'arena
de ritme implacable.
Et sento a la pell
abrusada de tu,
foc de mil besades
roents de desig.
Cloc les parpelles
xopes de nit
que em besen el ulls
humits de silenci.
T'oloro i no hi ets.
diumenge, 11 de novembre del 2012
Sóc jo i no
Sóc l'os dels teus dits,
que em despullen la pell
i em vesteixen l'oblit
i el dol que em fa vella.
Sóc l'iris dels ulls
que travessen els meus
i em claven el verd
en el buit de l'espera.
Sóc jo i no sóc jo
en el joc de donar-te'm,
sóc jo i tu no ets tu,
tu ets jo i som els dos
en el joc que em fa teva.
que em despullen la pell
i em vesteixen l'oblit
i el dol que em fa vella.
Sóc l'iris dels ulls
que travessen els meus
i em claven el verd
en el buit de l'espera.
Sóc jo i no sóc jo
en el joc de donar-te'm,
sóc jo i tu no ets tu,
tu ets jo i som els dos
en el joc que em fa teva.
divendres, 19 d’octubre del 2012
Trencadís
Cruiximent de padellassos
mar endins de la tempesta,
esberlat de tu el meu cos
sal de llàgrima segrega.
Trencadissa de llum blava,
vidres lúcids, ulls de mort
són els teus ulls, desconhort
en la nit de lluna plena.
Sal de llàgrima, ulls de mort,
diu l'oracle desventura,
mals auguris, negra sort,
lluna blanca, llum de lluna.
mar endins de la tempesta,
esberlat de tu el meu cos
sal de llàgrima segrega.
Trencadissa de llum blava,
vidres lúcids, ulls de mort
són els teus ulls, desconhort
en la nit de lluna plena.
Sal de llàgrima, ulls de mort,
diu l'oracle desventura,
mals auguris, negra sort,
lluna blanca, llum de lluna.
dijous, 18 d’octubre del 2012
Combat
Em lliuro a tu
i al foc que m'enceta
la carn secreta
de l'entrecuix.
I et prenc per mi,
sageta encesa,
que em bada l'entranya
infèrtil i seca.
Rosa desclosa
de llavis ardents,
aroma golosa
amb perfum de desig,
el foc ens devora
salvatge i ferotge,
luxúria de luxe,
combat i delit.
Laura C.
i al foc que m'enceta
la carn secreta
de l'entrecuix.
I et prenc per mi,
sageta encesa,
que em bada l'entranya
infèrtil i seca.
Rosa desclosa
de llavis ardents,
aroma golosa
amb perfum de desig,
el foc ens devora
salvatge i ferotge,
luxúria de luxe,
combat i delit.
Laura C.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)