He volat sobre el cim de la muntanya
albirant terra campa per llaurar,
he fendit l'aire suau de matinada
batent ales sobre camps per conrear.
He baixat a la vall verda i fecunda
ensumant terra fèrtil per prenyar,
he engrapat amb les urpes una engruna
de llavor de llorer per fecundar.
M'he enlairat cap a cels nets de tempesta,
a recer de maltempsades per niar,
he trobat en el pic de la saviesa
l'espai càlid d'aixopluc on reposar.
divendres, 14 de febrer del 2014
diumenge, 2 de febrer del 2014
PADRINA
Amb l'aire a la cara
humit de rosada
camina endolada
pels carrers costeruts.
El sol als cabells,
un blanc que enlluerna,
la vista cansada,
empeltada de temps.
Als peus espardenyes
i cap artifici,
camina galana
els carrers de l'oblit.
Laura C.
dimarts, 14 de gener del 2014
Inventari
Quan s'aturi el rellotge
faré l'inventari
de les hores viscudes
en primera persona.
Quan el temps ja no compti
sumaré i restaré
sense por d'enfrontar-me
al futur que no hi és
i al passat que s'escola.
Quan l'arena no corri
entre el tot i el no re
escriuré amb lletres d'or
el nom de les coses.
Amb el jo em diré a mi
i tu seràs tu
i la carn de la meva
la diré amb un vosaltres.
Quan no hi hagi minuts
ni segons que m'apressin
només seré un nom
de lletres daurades.
dilluns, 9 de desembre del 2013
Camins
Fer camí, pas endavant,
deixar enrere la cuirassa,
caminant de terra enllà,
una passa rere l'altra.
Mar endins, camí d'atzur,
pors enllà vers l'esperança,
caminant de terra endins,
una passa rere l'altra.
Camins nous de llum radiant,
repetjant la teua passa,
nova petja, sal de mar,
per camins d'arena blanca.
Laura C
divendres, 8 de novembre del 2013
Nostàlgia
Em faré una trena
de cabells de vellut
que em caigui lleugera
sobre el ventre caduc.
Em faré una trena
de paraules boniques
que relligui records
de paradisos perduts.
Em faré una trena
i vestida de nina
sortiré a passejar
guarnida de festa
el matí de diumenge.
divendres, 20 de setembre del 2013
Cançoneta
La punta del pit,
cirera rogenca,
apunta magenta
a la llum de la nit.
La punta del dit,
vellut de cirera,
repassa amb dolcesa
la punta del pit.
La punta del pit,
la punta del dit,
en cercles concèntrics
fins a l'infinit.
dissabte, 7 de setembre del 2013
Mare
Els dits del temps
t'han masegat,
t'han encorbat
com una vinya
i amb màgia antiga
han invocat
cabells de neu,
d'hivern glaçat.
I a dins ets tu,
la nena eterna,
sense joguina
per somiar,
deixant la pell
en cada vida,
camines passes
cap al final.
El ventre fos,
les mans rugoses,
pell endurida,
flor de paper,
encara estimes
i ja no el plores,
t'has fet valenta
quan ja no hi és.
Flor de paper,
pètals marcits,
l'enyor d'ahir
no t'ha deixat,
dona valenta
sense joguina
camines passes
cap al final.
Laura C
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)