de cabells de vellut
que em caigui lleugera
sobre el ventre caduc.
Em faré una trena
de paraules boniques
que relligui records
de paradisos perduts.
Em faré una trena
i vestida de nina
sortiré a passejar
guarnida de festa
el matí de diumenge.
El lloc de les paraules sense por, dels desitjos amagats, de les històries inconcluses...