Sherezade i el desamor

Escriuré un poema ple de paraules

que mai havies dit, per poder-les llegir

mil vegades i una com les nits,

Sherezade, de contes d’amor

que allargen la vida i revifen l’esperit. 

Les diré tot llegint-les, recitant des del dins,

i al cap de mil dies formaran part de mi.

Esborraré el poema amb el valor dels vençuts,

paraules sentides, desmemòria de tu. 

Conjur ancestral de dones antigues, 

Selene i els ossos i els cercles segurs.

El poder vibrador de les dones de lluna,

de mil nits i una resant a molts déus,

triomfarà amb llum de dia, la lluna la pruna,

paraules no dites, paraules al vent. 

Haiku d’aniversari

Toquen les set, és fosc encara,

2 de gener, tinc un any més,

Al carrer tot és silenci,

aquest any l’he fet de menys. 

Desig

Desig que mossega i t’escalfa les galtes,

el pit s’accelera, pessic d’entrecuix,

el crit a la gola no neix i s’estronca,

les cuixes tibades, cosides de tu.

No et cremis la força en l’ardor de les galtes,

no perdis la veu en el crit que no surt,

relliga’t les cuixes amb feixos groc d’ambre,

Que mori el desig infèrtil i obscur!

Pols d’estrelles

Mudaré la pell

per no guardar la teua emprempta;

canviaré de cos 

per no ser mai més la mateixa;

i la ment la domaré 

per no tenir-te a la memòria;

l’ànima, resolta

a fer el camí sense la teua. 

Mutaré tota jo 

per ja no ser més tu

i seré, com a l’inici, 

ingènua i ignorant,

vell pols d’estrelles blanques. 

Ho sé

Si tu no hi ets, em falta l'aire,

no sé qui sóc ni si vull ser,

si no hi vols ser, respiro pols,

la gola amarga, el cor no ho sé, 

si no et respiro, la vida amarga,

si no et respiro no sóc i ho sé. 

Ara

Ara que el dia despunta

i he somrigut com si no tingués por,

ara que el dia es diu nou

et penso i no et puc atrapar,

com el sol a la lluna

com el dia a la nit. 

Ara, que t'enyoro tant,

em bec el dolor com un glop de vi, 

me l'empasso pensant "bona collita",

me l'empasso i ja està,

el degusto i no et tinc. 

Amor heroic

Amor heroic, d'aquells que et xucla el cos ,
et fibla fort al cor 
i t'esbudella l'ànima. 

Amor heroic, d'aquells que et fa ser un jo
que passa a dir-se tu,
espelma que s'apaga. 

Amor heroic, d'aquells que n'hi ha hagut sempre,
 que no tenen retorn,
que enyores al capvespre. 

Amor heroic, d'aquells de llençols blancs
i nits d'aiguamarina, aquella pedra blava,
preciosa de tan fina.