divendres, 4 de setembre de 2015

Plovia


Plovia aquell migdia de tardor, 
plovia una pluja trista i fina,
un cel encapotat farcit d'espuma, 
tornava fosca nit la llum del dia. 

Plorava aquell migdia de tardor,
llàgrimes de sal i pluja fina,
com el dia, com la nit, un fum de cel, 
rosada que la terra recobria.

Endins una fiblada de dolor,
a fora el color de l'harmonia, 
plovia aquell migdia de tardor,
llàgrimes de cel i tarongina.

Laura C 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada