Plovia aquell migdia de tardor,
plovia una pluja trista i fina,
un cel encapotat farcit d'espuma,
tornava fosca nit la llum del dia.
Plorava aquell migdia de tardor,
llàgrimes de sal i pluja fina,
com el dia, com la nit, un fum de cel,
rosada que la terra recobria.
Endins una fiblada de dolor,
a fora el color de l'harmonia,
plovia aquell migdia de tardor,
llàgrimes de cel i tarongina.
Laura C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada