amb la remor antiga del rellotge al campanar,
no veuré un paisatge de terra cremada coberta de sal,
esperaré a demà sense beure'm el temps,
les hores que passen buides d'espera, arenoses i aspres;
ara que toca la campana del temps ja gastat
esperaré a demà, a les dotze, a ser lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada