dilluns, 3 de juliol de 2017

Sol ponent

Ara que el sol es pon sota la lluna
amb la remor antiga del rellotge al campanar,
no veuré un paisatge de terra cremada coberta de sal, 
esperaré a demà sense beure'm el temps, 
les hores que passen buides d'espera, arenoses i aspres;
ara que toca la campana del temps ja gastat
esperaré a demà, a les dotze, a ser lliure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada