dilluns, 2 d’abril del 2018

Soc terra, soc ponent

No soc jo sense l’abril,
d’ametllers blancs ben florits 
que emblanquinen la mirada. 

No sóc jo sense el juliol, 
en què a la nit canten els grills, 
nits de lluna musicada. 

No sóc jo sense el ponent 
del sol rogenc de capaltard 
que t’avisa de la pluja 
i potser del vent gelat.

No soc jo sense la reu, 
al desembre, solcant terra mig gelada 
per sembrar-hi la llavor. 

No sóc jo si no soc sol, vent i gel, 
potser rosada, no soc jo si no m’arrelo 
a la terra de ponent, seca terra, noble i dura, 
ponentina i catalana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada